GRACIA, 18/8, “ACTO DONES DEL 36”. LAS REJAS DE LA VERGÜENZA
Col.lectiu Antifeixista Iñaki Roa Risk
Nosotros y nostras estuvimos. Vimos las rejas del PSC que encierran un espacio público dedicado a la memoria, en aras de que los pisitos para pijo/pijas con “pasta a mogollón” no sean molestados con presencias “inoportunas e indeseables” mientras descansan.
Subimos desde la Plaça del Diamant con los jóvenes y no tan jóvenes, con pañuelos rojos, gorros rojos y negros, o negros únicamente, la bandera antifascista republicana, la estelada (estrella roja) y chapas antimonárquicos. Todo un símbolo de unidad antifascista.
Y en la plaza con rejas (un aperitivo del “muro de cualquier vergüenza”) nos encontramos a los “institucionalizados”: EUA e ICV y ERC, “republicanetes izquierdosos” de salón (“Consell de Cent” u otro parecido), y más que menos pro-monárquicos, loando la dignidad de unas mujeres antifascistas, republicanas, comunistas, anarquistas, trotskistas, independentistas…, desde su indignidad de cómplices materiales e intelectuales de la Ley 52/07 o de la “Vergüenza Histórica” y un Memorial Democràtic que, pese a las concesiones, CIU no bendijo.
Que Martínez arrancara la bandera antifascista republicana, no extraña a nadie. Ya sabemos cómo va ERC, salvo honrosa y cada vez más minoritarias excepciones, a “trincar” en las instituciones y prepararse para el próximo “descarrilo”.
Mal que les pese la bandera tricolor, “la estanquera”, representa la lucha de las naciones y pueblos del estado con el fascismo franquista e internacional y es símbolo de lucha antimonárquica, tan actual como cualquier otra.
GRACIA, 18/8, ACTE DONES DEL 36. LES REIXES DE LA VERGONYA
Col.lectiu Antifeixista i Antimonàrquic Iñaki Rosegui Risk
Nosaltres vam estar, vam veure les reixes del PSC que tanquen un espai públic dedicat a la memòria, en nom de que els pisets per a "pijos/pijas" amb “amb un munt de pasta” no siguin molestats amb presències “inoportunes i indesitjables” mentre descansen.
Pugem des de la Plaça del Diamant amb els joves i no tan joves, amb mocadors vermells, capells vermells i negres, o negres únicament, la bandera antifeixiste republicana, la estelada (amb l'estela roige ) i xapes antimonàrquiques, un símbol d'unitat antifeixiste.
I en la plaça amb reixes (un aperitiu del mur de qualsevol vergonya) ens trobem als ”institucionalitzats”: EUA i ICV i ERC, “republicanets esquerràs” de saló (Consell de Cent o altre semblant), i més que menys pro-monàrquics, lloant la dignitat d'unes dones antifascistas, republicanes, comunistes, anarquistes, trotskistas, independentistes, des de la seva indignidad de còmplices materials i intel·lectuals de la Llei 52/07 o de la “Vergonya Històrica” i un Memorial Democràtic que, malgrat les concessions, CIU no va beneir.
Que Martínez arrenqués la bandera antifeixiste republicana, no estranya a ningú. Ja sabem com va ERC, excepte honrosa i cada vegada més minoritàries excepcions, a “trincar” a les institucions i preparar-se per a la pròxima desfeta.
Mal que els pesi la bandera tricolor, “la estanquera”, representa la lluita de les nacions i pobles de l'estat amb el feixisme franquista i internacional i és símbol de lluita antimonàrquica, tan actual com qualsevol altra.
Pugem des de la Plaça del Diamant amb els joves i no tan joves, amb mocadors vermells, capells vermells i negres, o negres únicament, la bandera antifeixiste republicana, la estelada (amb l'estela roige ) i xapes antimonàrquiques, un símbol d'unitat antifeixiste.
I en la plaça amb reixes (un aperitiu del mur de qualsevol vergonya) ens trobem als ”institucionalitzats”: EUA i ICV i ERC, “republicanets esquerràs” de saló (Consell de Cent o altre semblant), i més que menys pro-monàrquics, lloant la dignitat d'unes dones antifascistas, republicanes, comunistes, anarquistes, trotskistas, independentistes, des de la seva indignidad de còmplices materials i intel·lectuals de la Llei 52/07 o de la “Vergonya Històrica” i un Memorial Democràtic que, malgrat les concessions, CIU no va beneir.
Que Martínez arrenqués la bandera antifeixiste republicana, no estranya a ningú. Ja sabem com va ERC, excepte honrosa i cada vegada més minoritàries excepcions, a “trincar” a les institucions i preparar-se per a la pròxima desfeta.
Mal que els pesi la bandera tricolor, “la estanquera”, representa la lluita de les nacions i pobles de l'estat amb el feixisme franquista i internacional i és símbol de lluita antimonàrquica, tan actual com qualsevol altra.
La indignidad en foto
Las fotos de la dignidad 
No hay comentarios:
Publicar un comentario