Comunicat de Rescat en motiu de l’11 de setembre By rescat
Rescat, col.lectiu de suport a les preses polítiques catalanes
Països Catalans, 11 de setembre del 2009
Un altre any.
I una altre Diada.
I un altre comunicat.
Rescat som un dels pocs col·lectius que lluita per la seva desaparició, però encara no ho hem aconseguit, tot i que treballem, i de ferm, en aconseguir-ho. Treballem per aconseguir que al nostre país no hi hagi ni presos ni preses polítiques. Treballem per aconseguir superar les causes que van originar la seva existència, que és tant com dir que treballem per a que el nostre país pugui decidir lliurament el seu futur.
Per a nosaltres és imprescindible treballar des de la perspectiva d’una solució del conflicte però sabent que la seva no resolució o l’estancament i l’agreujament de la situació i l’enduriment de les condicions dins les presons, farà que la nostra feina sigui necessària a l’hora de denunciar les condicions de dispersió, aïllament, les restriccions i arbitrarietats de funcionaris, carcellers, jutges i ministres de la guerra.
Al gener del 2010 sortiran al carrer els nostres companys Zigor Larredonda i Diego Sànchez i ho faran després de complir íntegra la condemna imposada per l’Audiència Nacional -tribunal polític hereu del Tribunal de l’Ordre Públic franquista-, sí, és cert, però ho faran amb la coherència de no haver-se rendit mai i amb la mirada digna de qui no ha cedit als xantatges de l’enemic. En cap moment, l’estat espanyol, amb tota la seva força i tota la seva impunitat, ha pogut sotmetre en Zigor i en Diego malgrat les pressions per accedir a tercers graus penitenciaris o la dispersió a presons tant allunyades com Albacete o Almeria. I no ho ha pogut fer, per dos motius ben simples, la fermesa de les militants preses, i el suport que des del carrer han rebut i reben en forma de mobilitzacions, encartellades, pintades, fotografies, ajudes econòmiques, visites a la presó, cartes d’afecte, i tantes d’altres expressions de solidaritat. Si seguim així mai no podran doblegar a la Laura, ni sotmetre a la Lola, ni fer-li xantatge a la Marina.
Perquè sols el poble salva al poble seguirem treballant en el següent Rescat fins portar-les lliures a una Terra Lliure.
I una altre Diada.
I un altre comunicat.
Rescat som un dels pocs col·lectius que lluita per la seva desaparició, però encara no ho hem aconseguit, tot i que treballem, i de ferm, en aconseguir-ho. Treballem per aconseguir que al nostre país no hi hagi ni presos ni preses polítiques. Treballem per aconseguir superar les causes que van originar la seva existència, que és tant com dir que treballem per a que el nostre país pugui decidir lliurament el seu futur.
Per a nosaltres és imprescindible treballar des de la perspectiva d’una solució del conflicte però sabent que la seva no resolució o l’estancament i l’agreujament de la situació i l’enduriment de les condicions dins les presons, farà que la nostra feina sigui necessària a l’hora de denunciar les condicions de dispersió, aïllament, les restriccions i arbitrarietats de funcionaris, carcellers, jutges i ministres de la guerra.
Al gener del 2010 sortiran al carrer els nostres companys Zigor Larredonda i Diego Sànchez i ho faran després de complir íntegra la condemna imposada per l’Audiència Nacional -tribunal polític hereu del Tribunal de l’Ordre Públic franquista-, sí, és cert, però ho faran amb la coherència de no haver-se rendit mai i amb la mirada digna de qui no ha cedit als xantatges de l’enemic. En cap moment, l’estat espanyol, amb tota la seva força i tota la seva impunitat, ha pogut sotmetre en Zigor i en Diego malgrat les pressions per accedir a tercers graus penitenciaris o la dispersió a presons tant allunyades com Albacete o Almeria. I no ho ha pogut fer, per dos motius ben simples, la fermesa de les militants preses, i el suport que des del carrer han rebut i reben en forma de mobilitzacions, encartellades, pintades, fotografies, ajudes econòmiques, visites a la presó, cartes d’afecte, i tantes d’altres expressions de solidaritat. Si seguim així mai no podran doblegar a la Laura, ni sotmetre a la Lola, ni fer-li xantatge a la Marina.
Perquè sols el poble salva al poble seguirem treballant en el següent Rescat fins portar-les lliures a una Terra Lliure.
Rescat, col.lectiu de suport a les preses polítiques catalanes
Països Catalans, 11 de setembre del 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario